El Lluis, el Pau i la Maria es van

El Lluis, el Pau i la Maria es van trobar davant del pont de troncs que travessava el riu, els tres amics estaven de vacances, el dia era radiant i la seva decisió irrevocable, avui enlloc de piscina explorarien el bosc.

Durant molts anys havien cregut que el bosc estava encantat i que hi vivien estranys fullets que no permetien sortir del bosc als aventurers que hi entraven. Els seus pares els havien explicat aquesta història quan eren petits per evitar que, jugant, es poguessin perdre.

Els tres es van mirar, van somriure i, emocionats, van endinsar-se al bosc.

Portaven més d’una hora caminant i, de sobte, una estranya sensació els va recórrer el cos. Al seu voltant no s’escoltava res, només hi havia un inquietant silenci.

Els tres amics es van mirar; tot allò començava a fer mala espina.

Què us sembla si tornem?, total aquí no hi ha res a fer. Va dir Lluis, el més prudent dels tres.

D’acord. Van contestar al mateix temps el Pau i la Maria.

Sense més comentaris, van donar el tomb i van emprendre el camí de retorn.

Avançaven cada vegada més ràpid, però tenien la impressió que enlloc d’apropar-se la sortida, s’endinsaven cada vegada més al bosc.

Els arbres adoptaven formes estranyes, les seves rames es deformaven i això els concedia un aspecte tètric.

De sobte, els tres van quedar paralitzats. Allà estava, davant d’ells, a la meitat del camí, amb menys d’un metre d’alçada, orelles punxegudes, mans i peus grans, mirada penetrant i un somriure que produïa calfreds.

Hola! Sóc un fullet, de la família dels Emàtics i em dic Mat. Mat dels Emàtics.

Sense donar-nos compte hem entrat al bosc –va dir la Maria- i ara no trobem la sortida. Podria ajudar-nos a trobar-la?

En aquest bosc no hi ha camí de retorn, només es pot seguir avançant, fins trobar-vos de nou amb el pont d’entrada.

D’acord!, van dir els nens, llavors hem de seguir.

Pareu! –va exclamar el Mat- al temps que saltava d’un cantó a l’altre del camí i llençava al terra un grapat de pols blava, que produïa una explosió i un núvol vermell.

Molt espantat, el Pau va saltar darrere de la Maria, i el Lluis darrere del Pau. La Maria va voler retrocedir, però el Pau l’agafava amb força per la cintura i no li ho permetia.

El problema és –va seguir dient el Mat, com si no hagués passat res- que des d’aquest punt només podeu continuar si ressoleu un petit enigma.

Quin?, va atrevir-se a preguntar la Maria amb la veu entretallada per la por.

Fixeu-vos amb aquests arbres. No us semblen estranys?

Una mica sí, va dir el Lluis. No tenen fulles, només el tronc i les branques deformades.

Llavors el Pau va atrevir-se a parlar: també tenen unes fruites molt estranyes amb números i una ratlla.

La Maria va interrompre’l: no són números i ratlles, són fraccions, aquesta és 3/5.

Efectivament, va confirmar-ho el Mat donant un altre salt. Es tracta de les fruitifraccions del bosc. Com veieu, en cada tronc hi ha una fracció i en cada branca, un número.

Veniu, apropeu-vos.

Els tres nens van avançar lentament, procurant amagar-se cadascun darrere dels altres.

Ràpid!, va cridar el fullet, no tinc tot el dia.

Espantats, el Pau i la Maria van intentar retrocedir, però el Lluis els va donar una forta empenta. La Maria va entrebancar-se i va caure de cul. El Pau va entrebancar-se amb ella i va acabar de genolls als peus del Mat, que va riure descaradament.

Mireu aquí, va dir mentre senyalava l’arbre que estava a la seva dreta. Aquest és l’arbre de la fracció 2/3 i tots els fruits que pengen d’ell són les seves fruitifraccions equivalents. A la branca del 2 penja el 4/6, i en la del 5, el 10/15.

Llavors, va posar la mà a la butxaca de la seva jaqueta, va treure un polsim rosa, va aixecar el braç i ho va llençar a l’aire. De nou, va explotar produint un núvol de colors: groc, blau, vermell, verd... Quan el fum va desaparèixer van veure que al terra hi havia un cistell de vímet plena de fruitifraccions.

Si voleu continuar el camí, heu d’escollir tres fruitis d’aquesta cistella i endevinar de quin arbre i de quina branca són.

El Pau va avançar-se, va estendre la mà i va agafar-ne una. Portava marcada la fracció 9/15. Entre els tres van començar a deliberar.

Com podrem saber de quin arbre prové?

Podem escollir un arbre, per exemple 2/5, i buscar fraccions equivalents amb els números de cada branca, a veure què passa.

Bé però, per no equivocar-nos agafa aquest pal i ho escrivim al terra.

Maria va anar escrivint les fraccions equivalents a 2/5: 4/10; 6/15; 8/20.

No segueixis, va dir el Lluis, ja ens hem passat. Ha de ser un altre arbre. Però si seguim d’aquesta manera, podem estar tres anys per a cada fruitifracció.

D’acord, provem d’una altra manera, va dir ara el Lluis. Anem cap enrere, des de la fracció.

Com?, van preguntar la Maria i el Pau al mateix temps.

Simplificant la fracció, mireu: 9 i 15 es poden dividir entre 3. Va agafar el pal i va escriure al terra:

9/15 = 3/5

Ha de ser l’arbre que té 3/5 al tronc i la branca 3.

Molt bé!, va exclamar el Mat dels Emàtics, però encara us en queden dos més.

Ara va ser la Maria la que va agafar una fruiti i la va ensenyar als seus companys 12/18.

Ràpidament, gairebé traient-se la paraula de la boca i el pal de les mans, van cridar els tres: prova amb el dos! El Pau va agafar el pal i va anar escrivint al terra:

12/18 = 6/9

Ja està! Va exclamar amb satisfacció, i van començar a buscar l’arbre, en el qual havia d’aparèixer la fracció trobada. Oh no! No hi havia cap arbre al qual li correspongués aquesta fracció.

Què haurem fet malament?, tan fàcil que semblava!

Potser és que es pot seguir simplificant més la fracció, va suggerir el Lluis.

Clar, això és el que passa. 6 i 9 també són divisibles per 3.

Llavors va ser la Maria la que va escriure 6/9 = 2/3.

De seguida van trobar l’arbre 2/3 i una branca amb el número 6.

Ja només els faltava trobar l’origen d’una fruitifracció més.

Som-hi Lluis! Et toca a tu treure la última. Bastant nerviós, el Lluis va allargar la mà i va treure una fruita més del cistell, 25/35. Això era bufar i fer ampolles, 25 i 35 es podien dividir entre 5, per tant.

25/35 : 5/5 = 5/7

Sorprenent!, Realment teniu un bon domini de les fraccions. Us heu guanyat el pas lliure, va dir el Mat. Va donar un pas enrere, un parell de voltaretes i va desaparèixer darrere d’un arbust.

Gairebé instantàniament la llum va començar a filtrar-se entre les branques dels arbres i els tres nens van continuar el seu camí, que ràpidament les va conduir al pont en el qual havien començat l’aventura.

Encara nerviosos i emocionats, el van creuar preguntant-se si algú es creuria l’aventura que acabaven de viure al “bosc des d’on ningú tornava”, i que a partir d’ara li dirien el “bosc de les fruitifraccions”.

Resultados (español) 1:

Lluis, Pau y María se encontraron frente al puente de troncos que atravesaba el río, los tres amigos estaban de vacaciones, el día era radiante y su decisión irrevocable, hoy en lugar de piscina explorarían el bosque. Durante muchos años habían creído que el bosque estaba encantado y que vivían extraños folletos que no permitían salir del bosque a los aventureros que entraban. Sus padres les habían contado esta historia cuando eran pequeños para evitar que, jugando, se pudieran perder. Los tres se miraron, sonrieron y, emocionados, adentrarse en el bosque. Llevaban más de una hora caminando y, de repente, una extraña sensación les recorrió el cuerpo. A su alrededor no se escuchaba nada, sólo había un inquietante silencio. Los tres amigos se miraron; todo lo empezaba a hacer mala espina. ¿Qué os parece si volvemos ?, total aquí no hay nada que hacer. Dijo Luis, el más prudente de los tres. Aceptar. Contestaron al mismo tiempo el Paz y María. Sin más comentarios, dieron la vuelta y emprendieron el camino de retorno. Avanzaban cada vez más rápido, pero tenían la impresión de que en lugar de acercarse la salida, se adentraban cada vez más en el bosque. Los árboles adoptaban formas extrañas, sus ramas se deformaban y eso les concedía un aspecto tétrico. De pronto, los tres quedaron paralizados. Allí estaba, delante de ellos, a la mitad del camino, con menos de un metro de altura, orejas puntiagudas, manos y pies grandes, mirada penetrante y una sonrisa que producía escalofríos. Hola! Soy un folleto, de la familia de los Emàtics y me digo Mat. Mat los Emàtics. Sin darnos cuenta hemos entrado en el bosque -dijo María- y ahora no encontramos la salida. Podría ayudarnos a encontrarla? En este bosque no hay camino de retorno, sólo se puede seguir avanzando, hasta encontrarse de nuevo con el puente de entrada. De acuerdo !, dijeron los niños, entonces hemos seguir. Parad! -exclamó el Mat- al tiempo que saltaba de un lado a otro del camino y tiraba al suelo un puñado de polvo azul, que producía una explosión y una nube rojo. Muy asustado, Pau saltó detrás de María y Lluis detrás de Pau. María quiso retroceder, pero Pau la cogía con fuerza por la cintura y no se lo permitía. El problema es -siguió diciendo el Mate, como si no hubiera pasado nada- que desde este punto sólo puede continuar si resuelve un pequeño enigma. ¿Qué ?, se atrevió a preguntar María con la voz entrecortada por el miedo. Fijaos con estos árboles. No os parecen extraños? Un poco sí, dijo el Luis. No tienen hojas, sólo el tronco y las ramas deformadas. Entonces el Pablo atreverse a hablar: también tienen unas frutas muy extrañas con números y una raya. La María interrumpirlo: no son números y rayas, son fracciones, esta es 3/5. Efectivamente, confirmó esto el Mate dando otro salto. Se trata de las fruitifraccions del bosque. Como veis, en cada tronco hay una fracción y en cada rama, un número. Venid, acercaos. Los tres niños avanzaron lentamente, procurando esconderse cada uno detrás de otros. Rápido !, gritó el folleto, no tengo todo el día. Asustados, Pau y María intentaron retroceder, pero Lluis les dio un fuerte empujón. María tropezó y se cayó de culo. Pau tropezó con ella y terminó de rodillas a los pies del Mate, que se rió descaradamente. Vea aquí, dijo mientras señalaba el árbol que estaba a su derecha. Este es el árbol de la fracción 2/3 y todos los frutos que cuelgan de él son sus fruitifraccions equivalentes. En la rama del 2 cuelga el 4/6, y en la del 5, el 10/15. Entonces, puso la mano en el bolsillo de su chaqueta, sacó una pizca rosa, levantó el brazo y lo tiró en el aire. De nuevo, explotó produciendo una nube de colores: amarillo, azul, rojo, verde ... Cuando el humo desapareció vieron que el suelo había una cesta de mimbre llena de fruitifraccions. Si quiere continuar el camino, debe de escoger tres frutos de esta cesta y adivinar de qué árbol y de qué rama son. Pau se adelantó, extendió la mano y cogió una. Llevaba marcada la fracción 9/15. Entre los tres comenzaron a deliberar. Como podremos saber de qué árbol proviene? Podemos escoger un árbol, por ejemplo 2/5, y buscar fracciones equivalentes con los números de cada rama, a ver qué pasa. Bueno pero, por no equivocarse nos coge este palo y lo escribimos en el suelo. María fue escribiendo las fracciones equivalentes a 2/5: 4/10; 6/15; 8/20. No sigas, dijo el Luis, ya nos hemos pasado. Debe ser otro árbol. Pero si seguimos de esta manera, podemos estar tres años para cada fruitifracció. Vale, probamos de otra manera, dijo ahora Lluis. Vamos hacia atrás, desde la fracción. Cómo ?, preguntaron María y Pablo al mismo tiempo. Simplificando la fracción, vea: 9 y 15 se pueden dividir entre 3. Cogió el palo y escribió en el suelo: 9 / 15 = 3/5 Debe ser el árbol que tiene 3/5 al tronco y la rama 3. Muy bien !, exclamó el Mate los Emàtics, pero todavía le quedan dos más. Ahora fue María la que coger una fruta y la enseñó a sus compañeros 12/18. Rápidamente, casi quitándose la palabra de la boca y el palo de las manos, gritaron los tres: prueba con el dos! Pau cogió el palo y fue escribiendo en el suelo: 12/18 = 6/9 Ya está! Exclamó con satisfacción, y comenzaron a buscar el árbol, en el que debía aparecer la fracción encuentro. Oh no! No había ningún árbol al que le correspondiera esta fracción. ¿Qué habremos hecho mal ?, tan fácil que parecía! Quizá es que se puede seguir simplificando más la fracción, sugirió Lluis. Claro, eso es lo que pasa. 6 y 9 también son divisibles por 3. Entonces fue María la que escribió 6/9 = 2/3. Enseguida encontraron el árbol 2/3 y una rama con el número 6. Ya sólo faltaba encontrar origen de una fruitifracció más. Vamos Luis! Te toca a ti sacar la última. Bastante nervioso, Lluis tendió la mano y sacó una fruta más del cesto, 25/35. Esto era pan comido, 25 y 35 se podían dividir entre 5, por tanto. 25/35: 5/5 = 5/7 Sorprendente !, Realmente tiene un buen dominio de las fracciones. ¿Se ha ganado el paso libre, dijo el Mate. Dio un paso atrás, un par de voltaretes y desapareció detrás de un arbusto. Casi instantáneamente la luz empezó a filtrarse entre las ramas de los árboles y los tres niños continuaron su camino, que rápidamente las condujo al puente en el que habían comenzado la aventura. Aunque nerviosos y emocionados, lo cruzaron preguntándose si alguien se creería la aventura que acababan de vivir en el "bosque desde donde nadie volvía", y que a partir de ahora le dirían el "bosque de las fruitifraccions".

Resultados (español) 2:

El Lluis, el Pau i la Maria es Van trobar davant del Pont de troncs que travessava el Riu, Els Tres Amics estaban de vacances, el dia era radiante i la seva decisió irrevocable, Avui enlloc de piscina explorarien el Bosc.

Durant molts anys habían creído que el Bosc estava encantat I que hi Vivien estranys fullets que no permitían salir del Bosc als aventureros que Hi entraven.Els seus pares Els habían explicat aquesta història Quan eren petits per evitar que, jugant, se pudieran perder.

Els Tres es Van mirar, van somriure I, emocionats, van endinsar se al Bosc.

portaven més d 'una hora caminant i, de sobte, una estranya seguir Els va Recó incurrir el cos.Al seu voltant no s'escoltava res, Nomes hi havia un inquietante silencio.

Els Tres Amics es Van mirar;¿Tot aquello empieza a Ava a fer mala espina.

que US sembla si tornem?Total, aquí no hi ha res a fer.Va dir Lluis, el més Prudent dels tres.

de acuerdo.Van contestar al mateix temps el Pau i la Maria.

Sense més comentarios, van donar el Tomb me van emprender el Camí de Retorn.

avanços Aven cada vegada més ràpid, però tenien la impressió que enlloc d'apropar-se la sortida,S'endinsaven cada vegada més al Bosc.

Els arbres adoptaven formes estranyes, les seves Rames es deformaven i això Els concedia un aspecto de t è Tric.

de sobte, Els tres van quedar paralitzats.¡Todos à estava, davant de ellos, a la meitat del Camí, con menos de un metro de altura, Ada, orelles punxegudes, Mans I Peus Grans, mirada Penetrant i un somriure que produ ï un calfreds.

Hola!Sóc un fullet,De la família dels em à tics i em dic Mat.Mat dels em à TICs.

Sense donar nos compte Hem entrat al Bosc - va dir la Maria - i ara no encontramos la salida.¿Podria ayudar nos a trobar la?¡

en aquest Bosc no hi ha Camí de Retorn, nomes es pot seguir avanços hormiga, fins trobar vos de Nou amb el Pont d 'entrada.

de acuerdo!¡Van dir Els nens, Llavors hem de seguir.

deja!- Va exclamar el mat - al temps que saltava d 'un cant a l' altre del camí i llen ç Ava al Terra un grapat de pols Blava, que produ ï a una explosión i un Núvol Vermell.

molt espantat, el Pau va saltar hay tras de la Maria, I el Lluis hay tras del Pau.La Maria va voler retrocedir, però el Pau l'agafava amb força per la cintura i no li Ho permetia.

el problema és – va seguir dient el mat,¿Com si no Hagu és Passat res - que des d 'aquest Punt nom és podeu continuar si ressoleu un petit enigma.

Quin?, va atrevir se a preguntar la Maria amb la veu entretallada per la por.

Fixeu vos amb estos arbres.¿No nos parecen estranys?

una mica S í, va dir el Lluis.No tienen fulles, NOM és el tronc i les Branques deformades.

Llavors el Pau va atrevir se a parlar:També tenen unes Fruites molt estranyes amb números I una ratlla.

la Maria va interrompre'l: No s ó n números me ratlles, S - n fraccions, aquesta és 3 / 5.

efectivament, va confirmar - ho el mat donant un altre sal.Es tracta de les fruitifraccions del Bosc.COM veieu, en cada tronc hi ha una fracción y en cada Branca, ONU número.

ven, apropeu vos.

Els Tres Nens van avançar ar mayores,¡Procurant amagar - se cada uno hay tras dels altres.

Ràpid!, va cridar el fullet, no tinc tot el dia.

espantats, el Pau i la Maria van intentar retrocedir, però el Lluis Els va donar una forta empenta.La Maria va entrebancar se i va Caure de Cul.El Pau va entrebancar se amb ella i va acabar de genolls als peus del Mat, que va I descaradament.

mireu aquí,Va dir mentre senyalava l 'arbre que estava a la seva Dreta.Aquest és l 'arbre de la fracci ó 2 / 3 i tots els fruits que pengen d'ell són les seves fruitifraccions equivalentes.A la Branca del 2 Penja el 4 / 6, I en la del 5, el 10 / 15.

Llavors, va poner la m a la Butxaca de la seva jaqueta, va Treure un Polsim rosa, va levantó el Braç i Ho va llen d ar a l 'aire.De Nou,Va explotar produciendo un Núvol de colores: Groc, blau, Vermell, Verd.Quan el FUM va desaparecer sin conocer van veure que al Terra hi havia un cistell de V í met plena de fruitifraccions.

si voleu continuar el Camí, HEU elegir en tres fruitis d 'aquesta Cistella I endevinar de Quin Arbre I de Quina Branca s.

el Pau va avançar ar se, va estendre la m à I va agafar - ne una.Llevaba marcada la fracci ó 9 / 15.Entre els tres van empieza ar un deliberar.¿

com podremos saber de Quin Arbre prov?

podem escoger un arbre, per exemple 2 / 5, que buscar fraccions equivalents amb els números de cada Branca, a veure que passa.

B, però, per no equivocar nos tiene este PAL i Ho escrivim al Terra.

Maria va anar escrivint les fraccions equivalentes a 2 / 5: 4 / 10; 6 / 15; 8 / 20.

no segueixis, va dir el Lluis,Ja ens hem passat.Ha de ser un altre Arbre.Però si sigamos de esta manera, podem estar tres anys per a cada fruitifracci.

de acuerdo, provem d 'una altra manera, va dir ara el Lluis.¿Anem cap enrere, des de la fracci.

com?Van preguntar la Maria I el Pau al mateix temps.

simplificant la fracci, mireu: 9 - 15 es poden dividir entre 3.Va agafar el PAL me va escribir al Terra:

9 / 15 = 3 / 5
¡
ha de ser l 'arbre que T - 3 / 5 al tronc i la Branca 3.

molt bé!¡, va exclamar el mat dels em à tics, pero todavía nos quedan dos más en la de S.

ara va ser la Maria la que va agafar una frutas i la va ensenyar als seus Companys 12 / 18.

r à rápidamente, casi traient se la palabra de la boca que el amigo de Les mans, van cridar Els Tres: prova amb el dos!El Pau va agafar el PAL i va anar escrivint al Terra:

¡12 / 18 = 6 / 9

ja est à!Va exclamar con satisfacción, me van empieza ar a buscar l 'arbre, en el qual havia d'apar conocer la fracci, Trobada.¡Oh, no!No hi havia Cap arbre al qual Li correspongu és aquesta Fracci.¿

Qué haurem FET malament?¡, tan fácil que Semblava!

potser és que es pot seguir simplificant més la fracci, va sugirió el Lluis.

CLAR, això és el que passa.¡6 I 9 també són divisibles per 3.

Llavors va ser la Maria la que va escribir 6 / 9 = 2 / 3.

de seguida van trobar l 'arbre 2 / 3 i una Branca amb el número 6.

ja nomes Els faltava trobar l' origen d 'una fruitifracci. M.

som Hi Lluis!Et toca a tu treure la última.Bastante Nervión s, el Lluis va allargar la m a i va treure una Fruita més del cistell, 25 / 35.Esto era bufar i fer Ampolles,¡25 - 35 es podien dividir entre 5, per tant.

25 / 35: 5 / 5 = 5 / 7

sorprenent!, realmente teniu un bon Domini de les fraccions.US HEU ganado el PAS Lliure, va dir el mat.Va donar un pas enrere, un parell de voltaretes me va desaparecer sin hay tras conocer un Arbust.

casi Instant à simultáneamente la Llum empezó ar a filtrar se entre les Branques dels arbres i els tres Nens van continuar el seu Camí,Que R à rápidamente les va conducir al Pont en el qual habían empieza a l 'aventura.

todavía nerviosos me emocionats, el van Creuar preguntant se si alg ú es creuria la aventura que demanar de viure al "Bosc des d'on ning ú tornava", I que a partir d' ara li dirían el "Bosc de les fruitifraccions".